Clases photoshop

Articles

7 consells útils per al treball exitós amb Adobe Photoshop

Els secrets dels professionals: configuració de Photoshop

Una nota sobre el retoc tradicional, escrita el 1905

Classificació de formats d'arxius

Acea de capes en Photoshop

Recursos
Utilitats

10/05/2009

Classificació de formats de fitxers

PSD (Photoshop document)
El PSD és un format natiu de photoshop i permet guardar totes les presentacions, retocs, noves creacions realitzades amb aquest programa.

Guarda els arxius amb 48 bits de color i permet emmagatzemar totes les capes, canals etc. que hi hagi a l'arxiu d'imatge. PSD gairebé no té compatibilitat amb altres programes, de manera que es recomana tenir dos arxius: un en el propi format natiu (. PSD), i un altre en algun format compatible amb altres programes, com JPGE o TIFF.

En alguns casos pot ser que tinguem alguna versió antiga de photoshop i que vulguem obrir una imatge guardada en PSD, i que aquesta no sigui compatible amb altres versions, de manera que s'aconsella activar les següents opcions:

* Per a Windows, obrim Photoshop> seleccionem> Edició> Preferències> Maneig d'arxius.
* Després marquem la casella de verificació compatibilitat per als arxius de Photoshop.
D'aquesta manera seran compatibles els arxius amb diferents versions del programa.

BMP (Windows Device Independent Bitmap)
Aquesta classe de format que utilitza el sistema de Windows i el Ms-Dos, per guardar les seves imatges. Aquest sistema d'arxiu pot guardar imatges de 24 bits (milions de colors), 8 bits (256 colors) i menys.
A aquesta classe de fitxers pot seleccionar una compressió RLE (Run Length Encoding) sense pèrdua de qualitat.

L'ús més comú d'aquest format, és generar imatges de poc pes i no s'aconsella utilitzar-lo en imatges recentment captades, sinó en imatges un cop reduïdes als 24 bits. S'utilitza molt per crear fons per a l'escriptori de Windows.

GIF (CompuServe Graphics Interchange Format)
És un format d'arxius de gràfics de mapa de bits (una trama) desenvolupat per Compuserve. Hi ha dues versions d'aquest format d'arxius desenvolupades el 1987 i 1989 respectivament:

* El GIF 87, que és compatible amb la compressió LZW, pot entrellaçar, (permetre la visualització progressiva) una paleta de 256 colors i té la possibilitat de crear imatges animades (anomenades GIF animats) emmagatzemant diverses imatges en el mateix arxiu.
* El GIF 89, que té com a agregat la possibilitat de designar un color transparent per a la paleta i especificar el temps de les animacions.


Una imatge GIF pot contenir entre 2 i 256 colors (2, 4, 8, 16, 32, 64, 128 o 256) entre 16,8 milions d'la seva paleta. Per tant, atès que la paleta té un nombre de colors limitat (no limitat pel que fa a colors diferents), les imatges que s'obtenien amb aquest format en general eren molt petites.

No obstant això, atès que l'algorisme de compressió LZW estava patentat, tots els editors de programari que usaven imatges GIF havien de pagar-li regalies a Unisys, la companyia propietària dels drets. Aquesta és una de les raons per les quals el format PNG s'està tornant cada vegada més popular, en perjudici del format GIF.

EPS (Encapsulated PostScript)
Aquest arxiu l'ha desenvolupat la companyia Adobe i es poden guardar en aquest format, tant mapa de bits com imatges vectorials. És molt utilitzat en la impressió professional i en altres aplicacions arribant fins a la impressora de tipus Postcript.

EPS és adequat per a realitzar intercanvi d'arxius entre programes de maquetació, com ara page Maker o QuarkXPress incloent els de dibuix vectorial (Freehand o corel). És juntament amb el format TIFF, un dels estàndards en el món de l'autoedició.

Encara que va ser creat per Adobe, un cop s'obre l'arxiu amb Photoshop les dades de la imatge i els gràfics vectorials que pugui contenir l'encapsulat es tramada és a dir es converteixen a píxels.

Si es vol imprimir un arxiu EPS directament, hem d'utilitzar una impressora compatible amb PostScript.

Aquests arxius al seu torn són més lents en processar que els TIFF, però en els programes de maquetació la visualització es processa més ràpida. Les dades guardades es troben dins d'una càpsula, encapsulats, de manera que si es volen modificar, s'han de tractar amb el programa que els va crear.

JPEG (Joint Photographic Experts Group)
Un dels formats més populars per guardar les nostres imatges digitals, coneguem una mica més sobre el seu origen, caracaterístics que el diferències d'altres formats d'imatge. Iniciem per comprendre d'on deriva el nom JPEG, aquest format va ser creat per Joint Phorographic Experts Group, les sigles d'aquest grup són les que donen el nom del format JPEG o també anomenat JPG.

Característiques del format
Aquest format es caracteritza principalment per ser obert, els drets d'autor són lliures i pot ser usat o implementat en un programa, sense necessitat de pagar per drets d'autor.

El format JPEG o JPG neix com una resposta a les limitacions d'altres formats, és utilitzat com a extensió predeterminada per les càmeres digitals ja que permet comprimir sense necessitat de baixar la seva qualitat en la resolució i ens allibera l'espai.

Cal esmentar, que el format JPEG és un format de compressió de pèrdua, és a dir que quan guardem una fotografia amb aquesta extensió, la informació que conté la imatge redueix, però aquest detall no és susceptible a l'ull humà, perquè la qualitat de les imatges segueix sent d'alta qualitat.

Nivells de compressió
Abans que sorgís la necessitat del disseny, desenvolupament, programació, usabilitat web, els dissenyadors gràfics s'entestaven a que mentre més gran fos el pes de la imatge per exemple 300 KB millor seria la resolució i impressió de la imatge.

Després, sorgeix la necessitat de realitzar una transició del disseny imprès al disseny a la web, i una de les sorpreses és que aquestes imatges gegantines que s'imprimien a tot color, a la web necessitaven ser comprimides i reduïdes de pes, perquè les mateixes carregarien fàcilment.

És en aquesta acció de compressió, on el format JPEG juga un paper important, perquè permet graduar el nivell de compressió de cadascuna de les imatges d'aquesta manera podem decidir entre una imatge de baixa qualitat, que implica un menor mida en l'arxiu o una imatge amb alta qualitat, que representa un major pes.

El sistema de compressió que fa servir JPEG es basa en reduir informació promediando en les zones de degradat.

És a dir que es calcula el valor de color d'alguns píxels en funció del color dels píxels que els envolten. Per aquestes característiques aquest format és molt eficient a l'hora d'emmagatzemar imatges que tinguin molts degradats i matisos de color.

Encara que també cal tenir en compte que és gairebé inútil quan volem guardar amb aquest format dibuixos amb grans extensions de colors plans i uniformes o amb vores molt definits, definitivament no es recomana.

Desa a manera progressiva

En algun moment hem entrat a pàgines web que ens mostren les imatges de la pàgina amb una mala qualitat i després es millora. JPEG permet guardar els arxius en manera progressiva, és a dir que a l'hora de carregar la pàgina web les imatges es mostren encara que no hagi carregat totalment.

La qualitat de la imatge ira millorant a mesura que es carregui la imatge fins obtenir completament. Això permet mantenir entretingut a l'usuari i d'aquesta forma no se surti del nostre lloc web.

Altres formats

Per acabar, és important destacar que JPEG és un dels formats més utilitzats fins ara per guardar imatges, però hi ha altres formats com: GIF, PNG, TIFF entre altres, amb característiques que podrien ajudar-nos, segons el projecte que estiguem realitzant.

Espereu nostres propers articles on parlarem dels avantatges, desavantatges, origen, característiques dels formats: GIF, PNG, TIFF i altres.

PDF (Portable Document Format)
PDF és un format portàtil per a documents (Portable Document Format) desenvolupat per Adobe Systems i molt usat en Internet causa de la seva versatilitat, facilitat d'ús i mida petita.

Segons pregona extensament a la Xarxa, el format d'arxiu PDF s'ha convertit en l'estàndard per a la distribució de documentació, tant en intranets empresarials com en la web, i sembla igualment un correcte mètode de distribució d'arxius en pre-impressió, són molt populars a la xarxa per diverses raons:

* Un document PDF té la mateixa aparença, color, tipus d'impremta, gràfics i format que un document imprès.
* Els arxius PDF es poden veure utilitzant el navegador mateix o es poden emmagatzemar en l'ordinador per a ús o impressió posterior.
* El programa Lector Acrobat (Acrobat Reader) es pot obtenir gratis per a la majoria dels sistemes operatius.
* Si bé el programa Acrobat Reader no es pot usar per a editar (modificar) un document PDF, permet copiar text del document a un altre arxiu, i també fer cerques per localitzar una paraula o text.
* Poden distribuir per tota la web, o mitjançant correus electrònics, o estar en CD, però aquest tipus d'arxius és molt utilitzat a l'hora de compartir informació gràfica o de text, com per exemple, contractes, manuals, i fins i- books.

PCX
El format PCX va ser desenvolupat per Zsoft, difonent el programari Paint amb el qual els sistemes operatius de Microsoft Windows estaven equipats de manera estàndard des de la dècada dels vuitanta.

El format PCX és un format de mapa de bits que admet imatges, les dimensions poden ser fins a 65.536 per 65.536 i que es poden codificar en 1 bit, 4 bits, 8 bits o 24 bits (que corresponen a 2, 16, 256 o 16 milions de colors respectivament).

L'estructura d'un arxiu PCX és la següent:

* Un encapçalat d'informació de mapa de bits amb una extensió de 128 bytes.
* Cos de la imatge
* Informació
* Paleta de colors (opcional). Aquest és un camp de 768 bytes que permet emmagatzemar diversos valors de vermell, verd i blau (RGB) per cada element de la paleta.

Pict file (Macintosh QuickDraw Picture Format)
El format PICT s'utilitza en aplicacions de gràfics i de disseny de pàgines de Mac OS com a format d'arxiu intermediari en la transferència d'imatges entre aplicacions. El format PICT admet imatges RGB amb un sol canal alfa i imatges de color indexat, en escala de grisos i mode de mapa de bits sense canals alfa. El format PICT és especialment eficaç en la compressió d'imatges amb grans àrees de color uniforme. Aquesta compressió pot ser espectacular en canals alfa amb grans àrees de blanc i negre.

Al guardar una imatge RGB en format PICT, pot triar una resolució de 16 o 32 bits per píxel. Per a imatges en escala de grisos o de mapa de bits, pot triar 2, 4 o 8 bits per píxel. En Mac OS amb QuickTime instal lat, hi ha disponibles quatre opcions de compressió JPEG.

PNG (Portable Network Graphics)
És un format d'arxius de gràfics de mapa de bits (una trama). Va ser desenvolupat el 1995 com una alternativa gratuïta al format GIF, que és un format patentat els drets pertanyen a Unisys (propietari de l'algorisme de compressió LZW), a qui tots els editors de programari que fan servir aquest tipus de format han de pagar regalies. Per tant, PGN és un acrònim recursiu de PNG No és GIF.

Característiques del format PNG
El format PNG permet emmagatzemar imatges en blanc i negre (una profunditat de color de 16 bits per píxel) i en color real (una profunditat de color de 48 bits per píxel), així com també imatges indexades, utilitzant una paleta de 256 colors.

A més, suporta la transparència de canal alfa, és a dir, la possibilitat de definir 256 nivells de transparència, mentre que el format GIF permet que es defineixi com transparent només un color de la paleta. També té una funció d'entrellaçat que permet mostrar la imatge de forma gradual.

La compressió que ofereix aquest format és (compressió sense pèrdua) de 5 a 25% millor que la compressió GIF.

Finalment, el PNG emmagatzema informació gamma de la imatge, que possibilita una correcció de gamma i permet que sigui independent del dispositiu de visualització. Els mecanismes de correcció d'errors també estan emmagatzemats a l'arxiu per a garantir la integritat.

Estructura d'un arxiu PNG
Un arxiu PNG comprèn una signatura, que permet indicar que es tracta d'un arxiu PNG, seguida d'una sèrie d'elements denominats fragments. La signatura d'un arxiu PNG (en notació decimal) és la següent:

137 80 78 71 13 10 26 10

89 50 4E 47 0D 0A 1ª 0A

Cada fragment comprèn 4 parts:

• la mida, un enter de 4 bytes no signat, que descriu la mida del fragment
• el tipus de fragment: un codi de 4 caràcters (4 bytes) comprès per caràcters alfanumèrics ASCII (AZ, az, 65 a 90 i 97-122) que permet establir la naturalesa del fragment
• les dades del fragment
• la CRC (comprovació de redundància cíclica), un codi de correcció de 4 bytes que permet comprovar la integritat del fragment

Els fragments poden aparèixer en qualsevol ordre excepte pel fet que el fragment de capçalera ha d'anar endavant (fragment IHDR) i el de tancament (fragment ana) darrere.

Els principals fragments (anomenats fragments crítics) són:

• IHDR Capçalera d'informació de mapa de bits
• PLTE La paleta
• IDATE Les dades de la imatge
• Ana El tancament de la imatge

Els altres fragments (anomenats fragments secundaris) són els següents:

• bKGD El color de fons
• cHRM Les cromaticitat primàries i el punt blanc
• gAMA La gamma de la imatge
• hIST L'histograma de la imatge
• pHYs Les dimensions del píxel físic
• sBIT Els bits importants
• tEXt Les dades de text
• tIME L'hora de la darrera modificació
• tRNS La transparència
• zTXt Les dades de text comprimits

RAW
(En anglès significa cru) és un format d'arxiu digital d'imatges que conté la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital de la càmera fotogràfica.

Tipus de compressió
El format RAW. generalment porta aplicada compressió de dades sense pèrdua d'informació.

Profunditat de color
Com que conté la totalitat de les dades de la imatge captada per la càmera i una major profunditat de color (en general 36-48 bits / píxel), els seus fitxers tenen una mida de fitxer molt gran, tot i que, generalment , usen compressió.

Les càmeres professionals i semiprofessionals ofereixen en general la opció de gravar imatges en aquest format, a més del format JPG i eventualment altres. També algunes càmeres compactes de gamma alta ofereixen aquesta possibilitat.

Format de només lectura
Els arxius RAW només poden ser creats per càmeres digitals, no per programari. S'usa en aquells casos en què es necessita arxivar una fotografia tal com ha estat captada pel sensor digital, sense cap tipus de processament per la càmera, per poder treballar posteriorment a l'ordinador mitjançant un programa de tractament d'imatges. Per associació amb la fotografia analògica, també sol conèixer el format RAW com negatiu digital.

Diferents versions del format
El gran inconvenient d'aquest format és la manca d'estandardització: cada fabricant de càmeres usa la seva pròpia versió del format, el que pot produir incompatibilitats o que aquesta versió de RAW no es pugui utilitzar en el futur. La iniciativa OPENRAW treballa perquè els fabricants de càmeres creïn un format RAW de codi obert i estàndard. Una alternativa de codi obert podria ser el Digital Negative Format o DNG d'Adobe.

Tiff (Tagged Image File Format)
TIFF, és un format que el desenvolupament Aldus, una companyia propietat actualment d'Adobe.

És un tipus de fitxer estàndard per guardar imatges d'alta qualitat, ja que és compatible amb els sistemes operatius Windows, Linux, Mac, etc. Es troba reconegut per molts programes de retoc i edició gràfica, com ara Paint Shop Pro, Adobe, Quark, Corel etc. No obstant això, si tenim algun dubte sobre com enviar un arxiu per a la seva impressió o edició, optarem pel format universal TIFF, perquè es pugui obrir i editar sense problemes.

En emmagatzemar un arxiu en format TIFF, aquest ho guarda amb 48 bits de color incloent capes i canals alfa.

No obstant el format TIFF comença a no utilitzar-pel que fa a algunes càmeres fotogràfiques professionals, perquè en processar una foto amb tanta informació, és difícil de moure, visualitzar etc., Aquest procés el alenteix moltíssim, a més que ocupa molt espai en la targeta de memòria de la càmera, per això les càmeres inclouen el format JPEG i el format RAW per a la qualitat de l'arxiu.

En canvi utilitzar el format TIFF per escanejar una imatge, és adequat perquè l'arxiu es manejarà directament al PC, i pot destinar també per a la impressió i per a això de la màxima resolució possible.